Què és?

Què és?

La síndrome de Lynch és una malaltia hereditària que predisposa al desenvolupament de tumors a diferents localitzacions, principalment al colon, el recte i l’úter (endometri), i amb menys freqüència a l’ovari, l’estómac, les vies urinàries i el budell prim, entre d’altres. El risc de desenvolupar algun tumor al llarg de la vida és del 90% en els homes i 70% en les dones. No està descrit un augment de risc de tumors a altres localitzacions com el pulmó, la mama o la pròstata, de manera que el risc de desenvolupar aquests tumors és el mateix que a la població general.

Quina és la causa?

La síndrome de Lynch és causada per una alteració o canvi en la informació genètica (mutació) que es pot heretar o transmetre a la descendència, en un dels gens reparadors de l’ADN anomenats MLH1, MSH2, MSH6 i PMS2.

Es tracta d’una malaltia hereditària autosòmica dominant, el pacient portador de la mutació té el 50% de probabilitats de transmetre la malaltia a la descendència. Els familiars de segon grau (avis, oncles, nets) tenen un risc del 25% de ser portadors de la mutació familiar.

img_3

Dr. Francesc Balaguer Cap de la Clínica d’Alt Risc de càncer colorrectal. Hospital Clínic


HISTÒRIA DE LA SÍNDROME DE LYNCH

cronograma

A finals del segle IX, la costurera del Dr. Aldred Scott Warthin (anatomopatòleg) va explicar-li que estava preocupada perquè creia que moriria de càncer, ja que a la seva família n’hi havia molts casos. Fins al moment no es creia que el càncer pogués ser hereditari i el doctor no es va creure a la costurera. Un temps més tard, aquesta va ser diagnosticada de càncer d’endometri i va morir. El Dr. Warthin es va quedar molt commogut i va decidir estudiar aquella família, per descobrir què havia passat.

arbre familia costurera

El Dr. Warthin va decidir estudiar tots els casos de càncer que li arribessin al seu hospital durant 20 anys  va presentar els resultats d’aquest estudi al 1913. Va aconseguir obtenir la història familiar de 1.000 dels carcinomes detectats i va veure que en el 15% de les famílies hi havia història familiar de càncer. A més, va identificar 4 famílies en les que es trobaven moltes generacions afectades pel càncer. Les conclusions del seu estudi, encara vàlides avui dia, són:

  • Deu existir alguna probabilitat de transmetre el càncer.
  • Els càncers que es poden transmetre deuen ser els de colon, mama i endometri, ja que eren els que ell va observar amb més freqüència.
  • Quan en una mateixa generació hi ha molts casos de càncer, quasi segur que hi ha d’haver casos de càncer en generacions anteriors.

En l’època en que el Dr. Warthin va presentar el seu treball (Primera Guerra Mundial), la sanitat tenia uns altres problemes més importants (probresa, infeccions, ferides de guerra…) i no van fer cas als seus resultats.

Un cop es va acabar la Segona Guerra Mundial i es va descobrir la penicil·lina, que va permetre tractar les infeccions, va tornar a sorgir la preocupació pel càncer. En aquella època va aparèixer el Dr. Henry Lynch, pioner de l’assessorament genètic. Al voltant del 1960 va estudiar diverses famílies que presentaven molts casos de càncer de colon a edats joves. Va decidir anomenar Síndrome de Càncer Hereditari a aquesta possibilitat de transmetre el càncer. En un dels congressos on presentava les famílies que havia estudiat, va coincidir amb el Dr. James French, cap del servei d’anatomia patològica on havia treballar el Dr. Warthin. El Dr. Lynch, per acord amb el Dr. French, va estudiar fins a més de 650 membres d’una família prèviament estudiada pel Dr. Warthin i va veure que fins a un 15% dels individus havien desenvolupat càncer. Alguns, fins i tot, havien desenvolupar varis càncers. Aquest fet li va permetre afirmar la presència d’una síndrome de predisposició hereditària al càncer. Va descriure dues malalties: la Síndrome de Lynch 1 (en la que es transmet la probabilitat de patir càncer de colon) i la síndrome de Lynch 2 (en la que es transmet la probabilitat de patir càncer de colon i altres tipus de tumors). Malgrat els seus estudis, la comunitat científica no va escoltar al Dr. Lynch.

Als anys 80 i 90, amb l’aparició de la possibilitat d’estudiar tot el genoma humà, va tornar a aparèixer la preocupació per les malalties que es poden transmetre a la descendència. Al 1989, uns joves es van reunir i van crear un grup amb la finalitat de descobrir perquè hi ha famílies que tenen una predisposició hereditària al càncer de colon. En aquest moment, per evitar confusions amb els noms, van anomenar Càncer colorrectal hereditari no polipòsic (HNPCC) a la Síndrome de Lynch descrita pel Dr. Lynch. Aquest grup de joves intentava descobrir les característiques d’aquesta síndrome i van observar el següent:

  • Els càncers de colon apareixen en edats joves
  • Els càncers de colon afecten, sobretot, la part dreta del colon
  • Hi ha pacients que tenen varis càncers de colon
  • No només hi ha càncer de colon, sinó que també es presenten altres com: càncer d’endometri, d’ovari, d’intestí prim, etc. I tots tenen unes característiques especials quan s’observen al microscopi.
  • El pronòstic dels individus amb aquests càncers és millor que el d’individus amb càncers esporàdics.
  • L’evolució de pòlip a càncer és més ràpida que en la població general.
  • La síndrome té un patró d’herència autosòmic dominant (herència= es transmet | autosòmic= tant a homes com a dones | dominant= cadascun dels fills té el 50% de probabilitat d’heretar l’alteració)

Aquest grup es va tornar a reunir per trobar uns criteris que permetessin definir molt bé aquestes famílies. Aquests són els criteris d’Amsterdam I (3-2-1-0) que es detallen a continuació:

-  3 o més familiars DIRECTES afectats de CCR

-  2 o més generacions afectades

-  Almenys 1 afectat diagnosticats abans dels 50 anys

- S’ha de descartar la Poliposi Adenomatosa Familiar

Posteriorment, es van crear els criteris d’Amsterdam II, en els que es va incloure la presència de càncers extracolònics. Aquests criteris van ajudar a incloure famílies molt similars per a poder trobar les causes moleculars de la síndrome. Van descobrir que hi havia diferents gens implicats que es trobaven en diferents cromosomes. Tot i això, tots aquests gens comparteixen la mateixa funció: reparar el material genètic. En aquest moment, li van tornar a canviar el nom a la síndrome, la van tornar a anomenar Síndrome de Lynch en honor al Dr. Henry Lynch. Un fet important d’haver descobert les bases moleculars causants de la síndrome és que s’ha passat d’un diagnòstic clínic (basat en les característiques dels individus) a un diagnòstic molecular.

A vegades hi ha individus amb la síndrome que no  tenen una història familiar suggestiva. En aquests casos existeixen models matemàtics i altres criteris per a poder diagnosticar la síndrome.

Dr. Ignacio Blanco Coordinador assistencial unitat consell genètic Institut Català d’Oncologia Hospitalet i Badalona.