Testimonis

Bon dia,

En el passat congrés vaig escoltar a varis ponents explicar la seva esperiència amb la síndrome de Lynch des d’un punt de vista.

A mi m’agradaria compartir amb vosaltres, en els pròxims minuts, el meu, que segur que el comparteixen molts dels afectats per aquesta síndrome.

Encara que, evidentment, no és bo ser Síndrome de Lynch, sí que és bo saber que ho ets. Perquè és una molt bona notícia saber que ets síndrome de Lynch? Per que és en aquell moment quan pots començar a controlar-lo.

La meva mare va ser Síndrome de Lynch. La meva germana és Síndrome de Lynch. Jo sóc Síndrome de Lynch.

No obstant, les nostres històries són molt diferents…

A la meva mare li van fer una histerectomia als 38 anys, als 50 anys li van detectar dos càncers de colon, el tractament va ser molt dur.

A la meva germana li van detecar càncer d’úter i càncer d’ovaris als 37 anys, el tractament va ser llarg, pesat i dolorós, quimio, radio i braquiteràpia; quasibé un any després de la operació va començar a tornar a fer una vida gairebé normal.

Jo m’hagués mort, elles són les persones a les que els va tocar el valor i el coratge de la família, jo sóc una “cobarde gallina, capitán de las sardinas…

Elles ho han oblidat, jo no.

I, de sobte, vam rebre una trucada, una doctora, des de l’Hospital de Sant Pau, de genètica i ens preguntava si volíem col·laborar en un estudi familiar ja que era molt rar que la meva germana, tan jove, hagués desenvolupat dos càncers així.

Era la doctora Teresa Ramón i Cajal, qui a partir de llavors ens va portar la història familiar: ens van fer les anàlisis i ens van informar que teníem un gen mutat, el MLH1.

Era la doctora Teresa Ramón i Cajal, qui ens va agafar de la mà per caminar juntes en aquesta aventura de la Síndrome de Lynch.

Des de llavors ens vam posar a les seves mans i, a mi personalment, em vigilaven, tant que en una revisió rutinària la doctora que em feia la prova (una ecografia) va detectar que el meu úter era uns 2mm més gruixut de lo normal i em va dir: “Ves pitant a la ginecòloga”.

Des d’aquella frase fins que em van operar van passar dos mesos. I, com que no va haver-hi tractament, en un mes i mig ja estava treballant.

M’he referit abans a la valentia que vaig veure en la meva mare i la meva germana. El meu punt de vista de llevadora també em va fer estremir-me de por quan vaig saber que a mi m’havia arribat el moment. Passaria jo per aquells turments? Entenc que molts de vosaltres penseu que és millor no saber; evidentment a mi m’agradava saber i vaig preguntar, inclús més del que els metges haurien volgut.

I, perquè no va haver-hi tractament? Gràcies a la informació genètica, aquella particularitat va fer que la investigació no donés pals de cec, es va enfocar i tot es va coordinar estupendament.

El meu càncer, el meu tractament, encara que són els que vaig haver de patir jo, van ser diferents.

Allò és saber, estar informada, i si fas les proves, les anàlisis, el que et demanen, a vegades evites que un tumor es desenvolupi, com li passa a la meva germana que gairebé en cada colonoscòpia li treuen algun pòlip que s’està tornant maligne. I aquell, d’allà no passa.

A això em referia quan he dit controlar, ja saber què és el que tenim, i com diu el Dr. Boguña: “cuando tienes un gen cabrón…“, doncs això, tenim un gen mutat, que no fa la seva feina i hem de procurar estar atents i descobrir si alguna cosa en el nostre organisme està fallant i no deixar que es desenvolupi, amb ajuda dels metges que ens porten.

Ja sé que possiblement hauré de tractar amb diferents tumors en la meva vida. O no! Però també confio en els metges i en el seu equip que ens acompanyen.

Com que no sé quan me’ls trobaré, als tumors, dic!, segueixo el meu camí alegrement, gaudint de lo bo que té la vida, que és molt, sent positiva i donant gràcies a Déu cada dia, per tanta gent bona i benediccions que ha posat en el meu camí.

Gràcies per aquests minuts del seu temps que m’han deixat compartir amb vostès.

PAQUITA SEVILLA


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>